Ateneo Libertario Al Margen

El Ministeri de Defensa espanyol treballa en un "Carnivore" millorat  
Que un ordinador localitze paraules en un document és un joc de xiquets. Però que entenga el significat d'una frase en un correu electrònic o una conversa telefònica és un repte. El Ministeri de Defensa espanyol, juntament amb Itàlia i França, treballa en això des del projecte "Infraestructura d'Intel·ligència Semàntica Operacional" (OSEMINTI), que acaba d'engegar-se. El projecte OSEMINTI ha d'assolir, segons fonts del Ministeri, que "els serveis d'Intel·ligència, per mitjà d'ordinadors, puguen identificar frases amb significats concrets en cintes d'enregistrament o en text escrit i, al seu torn, que aquests ordinadors aprenguen, amb el coneixement que van generant en la seua interacció amb les persones". França lidera el projecte, que durarà dos anys. Espanya contribueix amb 1.856.000 euros, el 30% del pressupost. Segons el Ministeri, "el camp natural de OSEMINTI és la Intel·ligència militar", encara que també altres "àmbits de defensa i seguretat, tant civil com militar". Per la seua capacitat d'entendre el significat d'un text interceptat, OSEMINTI és un pas més en l'evolució dels sistemes d'espionatge telemàtic, el representant del qual més popular en el camp civil va ser Carnivore, usat durant anys pel federal Bureau of Investigation (FBI) per a monitorizar comunicacions en Internet. Carnivore, segons la Wikipedia, s'instal·lava en el proveïdor d'accés (ISP) de la persona a espiar, prèvia ordre judicial, i era capaç de discriminar la interceptación de només les dades autoritzades pel jutge, que copiava al vol i manava a un ordinador central. La seua existència es va conèixer en l'any 2000, per una disputa legal amb un ISP que es negava a instal·lar-lo, i va provocar les protestes de grups de llibertats civils de tot el món. Es va fer tan popular que va haver qui va realitzar obres d'art basades en Carnivore, rebatejat després pel fBI com DCS-1000. Carnivore era la tercera generació dels sistemes d'espionatge de xarxes del FBI. El primer va ser Etherpeek, actualment un programa comercial. El segon, Omnivore, usat entre 1997 i 1999 i substituït per DragonWare, que constava de tres parts: Carnivore, que capturava la informació; Packeteer, que convertia els paquets interceptats en textos coherents, i Coolminer, que els analitzava. El sistema va provocar moltes controvèrsies per les seues fallades, com espiar a la persona equivocada, i perquè en ocasions es va usar sense permís judicial, segons els grups de llibertats civils. La llei "USA Patriot" va acabar amb la discussió, al decretar que el FBI podia monitorizar xarxes sense ordre d'un jutge ni sospites fundades, mentre només captara la informació del tràfic i no el seu contingut. A partir de llavors, es va parlar cada vegada menys de Carnivore. D'una banda, els ISP monitorizaban ells mateixos les seues xarxes i manaven les dades al govern. I per altra banda, va florir el mercat de sistemes comercials més evolucionats, que van substituir a Carnivore en les investigacions del FBI. Un exemple d'aquests programes comercials és l'Analitzador Semàntic de Tràfic de l'empresa Narus, suposadament usat per l'Agència Nacional de Seguretat (NSA). S'instal·la en diferents punts d'una xarxa i pot examinar quantitats ingents de tràfic en temps real, identificant els paquets interessants, procedents de correus, missatgeria instantània, vídeos o telefonia per IP, encara que viatgen a més de 10 Gbps.

El Ministeri de Defensa no afirma ni desmenteix que estiga treballant en un "Carnivore" europeu: "Serà l'usuari qui determine el possible ús de la tecnologia una vegada que s'obtinguen resultats desenvolupats i madurs". En realitat, OSEMINTI no és un Carnivore sinó un pas més. El problema actualment no és recopilar la informació, ni tècnica ni legalment: els operadors europeus tenen l'obligació de guardar les dades de tràfic d'Internet i telefonia fins a dos anys, així com d'obeir les ordres judicials de interceptación del contingut de cridades o comunicació per Internet. El problema és, precisament, processar aquesta quantitat cada vegada més diversa i ingent de dades, procedents de múltiples fonts, sobretot quan no són dades de tràfic, fàcilment procesables, sinó continguts que han de ser llegits i entesos. Una tasca que, explica Defensa, "ara mateix realitzen persones, que són les quals tenen el coneixement per a poder identificar frases amb un significat concret". Perquè OSEMINTI assumisca aquesta tasca primer cal poder transformar la informació interceptada, mitjançant eines de conversió ràpida, a un espai semàntic que entenguen les màquines i demostrar que, explica el Ministeri, "mitjançant l'ús d'un llenguatge comú entre les dades, informació, algorismes i persones, es millora la interoperabilidad de diferents fonts d'informació o sistemes de sensors clàssics". Açò permetrà "dissenyar i desplegar sistemes intel·ligents, que tinguen coneixement i capacitat d'aprendre, per a la gestió de situacions complexes en temps adequats". El que durà a l'objectiu final: "Sistemes que es transformen a causa de la integració de coneixement procedent de la missió i les persones participants". Així, l'objectiu sembla ser no només entendre la informació sinó unificar la procedent de diverses fonts, encara que Defensa no aclareix si el procés es farà "al vol", captant les dades en temps real, o una vegada interceptats.

"AÇÒ SERÀ UN BOMBAZO "

"No acabarà amb el terrorisme, perquè els mètodes tradicionals sempre són millors, però ajudarà", explica Arturo Quirantes, professor de la Universitat de Granada i estudiós de l'espionatge governamental, referint-se a OSEMINTI: "És un tipus de reconeixement semàntic, és a dir, no només de paraules sinó d'idees, perquè converses del tipus "açò va a ser un bombazo" es puguen classificar i saber si es tracta o no d'un projecte d'atemptat". Para Quirantes, OSEMINTI és un clar avanç respecte a les tradicionals llistes de paraules que es donen a un ordinador, perquè les localitze en una comunicació. Però assegura: "Té les seues limitacions perquè els terroristes no són ximples i poden usar un llenguatge convingut, per exemple dir que "les camises ja estan planchadas" per a referir-se a motxilles-bomba". A més, explica l'expert, l'eficàcia i disponibilitat d'aquests sistemes comporta problemes de privadesa perquè "s'està passant de monitorizar a alguns individus a fer-lo indiscriminadament". El que, al seu torn, complica el treball policial: "Amb tantes comunicacions, identificar la conversa clau no és senzill, augmenta enormement la informació no rellevant i les despeses per a posar-lo en ordre". Des del punt de vista militar, diu: "Occident segueix obstinat a lliurar la mateixa guerra electrònica que tan bé li va servir en la II Guerra Mundial, quan la interceptación i el desxifrat massiu de les comunicacions alemanyes va fer meravelles". Però llavors les comunicacions eren poques, enfront del volum de l'actualitat: "Ja no hi ha un enemic gran i fàcil d'identificar, ni l'esforç de interceptación i desxifrat és secret, el que permet a un enemic prendre contramedidas".

Traducció L'Avanç Informació.